Aquella tristor

Hi havia aquella tristor
en mirar-nos de reüll
en la nit, el jazz, la cova
on la música roent
ens polsava els sentiments,
allò que havíem estat,
que restava tan enrere,
el cos de cada un tancat,
amb l’abric d’hivern cordat…

…l’amor que ve i no es modera.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.