Anada i tornada

1

Amunt i avall van passant trens,
moviment lent, fosqueja a fora.
Dins del vagó, ben reflectits,
llums de neó al llarg dels vidres.
Hora tardana en què el meu ésser
sense il·lusió va de viatge,
sense esperar, sense cercar,
sols respirant vida mancada.

2

Sense il·lusió, sense cançó,
tan sols un pes feixuc a l’ànim
vaig de tornada en tren a casa,
sense paraules, sols sostenint-me.
Cap fantasia per reinventar-me,
cap alegria per poder alçar-me
Espero seure i després jeure
l’estesa nit, al seu fondal.