A una altra vorera

I tocava la música, però per mi no era festa,
no se m’enduia el jazz en la seva bellesa,
tota la solitud aspra del meu llit queia
damunt la meva ossada i em feia a mi sobrera
dels grans delits del món, dreta a una altra vorera,
on mai no arribaria la nit plena d’estrelles,
en un angle apartat de totes les conteses
de goig, d’amor trobat, d’aquella gràcia plena.
La música, com llum, m’immergia sencera,
la seva dignitat apuntalant la meva.