Daily Archives: 18 gener 2026

Anada i tornada

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

1

Amunt i avall van passant trens,
moviment lent, fosqueja a fora.
Dins del vagó, ben reflectits,
llums de neó al llarg dels vidres.
Hora tardana en què el meu ésser
sense il·lusió va de viatge,
sense esperar, sense cercar,
sols respirant vida mancada.

2

Sense il·lusió, sense cançó,
tan sols un pes feixuc a l’ànim
vaig de tornada en tren a casa,
sense paraules, sols sostenint-me.
Cap fantasia per reinventar-me,
cap alegria per poder alçar-me
Espero seure i després jeure
l’estesa nit, al seu fondal.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Barcelona, Poemes de la desesperança

Vagó curull

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

Les cinc de la tarda, les estacions blanques,
escolars que van en tren de tornada,
gent que parla massa, cases als turons
dins la solellada,
i comença el sol ja a anar de baixa.
Viatgers que duen els jerseis de llana.
 El temps de tardor, el vent de muntanya.
El tren cuita i marxa
per sendera estable, arbres enfosquits
sota un blau de marbre, els llums resplendents
a totes andanes. Comença a finir
el dia, tot aura
de fulles caient, ocres i carbasses.
El vagó curull, persones que seuen,
d’altres van alçades, els mòbils encesos,
reclam d’atenció,
tots acaparant-la. Jovent rialler,
túnels i vergers, claror apaivagant-se.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Barcelona, Poemes de les estacions

Asseguts al tren

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

El dia mundà, les estacions plenes,
tothom va de fosc, l’hivern que comença.
Si bé ja fa fred el cel és manyac,
un blau amorós el fa proper, tendre.

És la inspiració d’aquest dia clar,
lluminós de sol, on fem el trajecte.
Asseguts al tren, camí de Floresta,
entre dolç boscam enfilem sendera.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Barcelona, Poemes de les estacions

Noves gemmes

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

Un bell matí de diumenge,
jo dins del tren, confortable,
sense gaire desig, esma,
però la bellesa en tot l’aire.

Una nova dimensió
del món i de mi mateixa,
tots el turons esclatant
de poncelles. Primavera.

En mi també cal que fruitin
noves gemmes, esperances.
Jo sabré elevar la vida,
en soc experta i versada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Barcelona, Poemes de les estacions

Born

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

Edifici del Born, 1876

Que opac, aquest viatge,
d’esquena al bosc, muntanyes,

El mes que ve, ja estiu
 i la calor s’esbrava.
Vindrà la part de festa
–trobada amb el teatre-,
a un dels barris més mítics,
Barcelona nostrada.
Passejaré pel Born,
en bellesa emanada,
pels antics bastions
d’esglésies, balcons, cases,
pels carrerons estrets
on ni un carro passava,
i entremig, colossal,
l’edifici que s’alça
fet de ferro forjat,
espai, llum, elegància
el museu ciutadà
que els enemics delata.
És bona perspectiva,
la de la meva tarda.

tot i que la natura
m’ha quedat escapçada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de la pàtria

Triar els camins

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

Torna el recorregut del tren que se m’emporta
d’un univers caduc a un on corre la joia.
Entremig hi ha el trajecte entre valls i muntanyes,
el cel ple d’esplendor, el sol, que ens acompanya.
És tot sencer un viatge amb natura que envolta,
plena d’immensitat, tot el primer quart d’hora.
En entrar a Barcelona les vies es soterren,
passem el darrer tram anant a les palpentes.
Després l’epifania, les escales mecàniques
que ens eleven al cor del gran goig de les Rambles.
Allà el món és obert per triar-hi els camins,
fins pots arribar al mar, immens, inacabable,
fluent, tan encisat que els somnis encomana.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Barcelona, Poemes de la natura

Estacions de metro

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

Les estacions proclamen colors i noms de barris,
i el somni d’arribar al cel, llum del carrer.
Recloses i enfonsades als túnels de la terra,
són sortida directa a la vida roent.
Cada veïnat té distinta arquitectura,
espais amb propi aire, humans amb divers seny.
Cada un té la seva aura, el seu plaent misteri,
el seu encens i flaire, l’encís del viure bé.
Tots ells fan la ciutat que el metro comunica,
soterrat, enjoiat de manifesta eixida.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona

Renou d’organdí

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

No tinc mancança de res
mentre escric la meva vida
fent un viatge serè
entre els arbres, que respiren,

i la ciutat bella vibra
tota inundada de sol,
amb espais d’ombra ben viva,
amb el seu fascinant vol

per tants segles que hi sospiren,
pel seu somiós glatir,
la seva mar enardida
el seu renou d’organdí.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona

Tren quotidià

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

El tren tan quotidià,
que sempre duu alegria,
travessa boscos, prats,
i abans que el cel matina.

Ara és tot ple de sol,
són les nou ja tocades,
serà un dia roent,
primavera estrenada.

El seu clar destí és
vella ciutat romana
estesa a frec de mar,
ciutat mediterrània,

amb un esdevenir
de parla catalana,
Barcelona, amb un cor
de navegant que canta.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Barcelona, Poemes de les estacions

Cadires encaixades

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

Sense ningú que em sostingui
ben poc puc mantenir-me,
no puc estar-me asseguda
en una actitud passiva.

Recitals de poesia,
músiques que no m’atrapen
en la solitud activa
que en mi no pot deturar-se.

I sí, amb ganes de fugir,
però ja hi soc atrapada,
no puc eixir del muntatge,
en soc una peça estable.

Les cadires encaixades,
en una plego la còrpora,
al redós la gent m’envolta
i meu cor demana ajut.

Enmig del cos em sulfura
l’esforç d’haver de parar,
tota reflexió ofegar,
i el meu jo que en figa muda.

Taciturna sempre soc,
un fons buidat per la pena
s’hi ha fet lloc, s’hi ensenyoreix
Sols l’acció i l’amor em tesen.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de desamor