Feliç i enjoiada per les tipuanes
que intensament ornen l’ésser meu de flors,
soc sota els seus arbres que airosos escampen
les corol·les d’ambre, papallones d’or.
Lluu el sol, es filtra per totes les branques,
i entre clarianes acarona el vent,
i tots els ocells que en estols voleien
sojornen, festegen als troncs renouers.
Quants braços no aguanten les fulloses rames,
pesants i abocades als jardins gemats.
I una aroma espessa de nèctar de mel
ve a nodrir la vida joiosa, al seu ple.
