Submergits en dolor

Per a Salvador Puig Antic

Allò va ser veritat,
hi va haver un botxí
que estrenyia el garrot
al coll d’un tendre noi
i de tot el meu poble.

Sota l’immòbil temps
brutes bèsties voraces
barraven tot camí,
i un esglai infinit
esclatava en nosaltres.

Submergits en dolor,
ostatges de vilesa,
fort cruixien les vèrtebres
quan el teu cos flairós
es desplomà en la mort.

I a l’acte t’elevares
en força i en ardència
dins, fins l’entranya densa
dels que com tu obriríem
camins de llibertat.