Màgia de la nit

L’aire amb premonicions
que m’impulsen l’escriptura.
Ahir, màgia de la nit
dins d’una faula rotunda.
Així, transitant carrers
sota les llums encantades,
entrant als palaus més bells
amb aranyes com joiells
escampant claror i miratges.
I allí movent-nos plaents,
gent i artistes prodigant-se,
amb obres magnificents
als murs i a les sales clàssiques.
La música, sons roents
del pianista a l’estança,
cantant de jazz somovent
el fulgor de la nit clara.
La pluja va deixar anar
gotes grosses i sentides
com bateig de llibertat,
amb olor nocturna i íntima.
Com va ser tot d’excel·lent!
Vam sopar en una altra plaça,
amb menges com si pels deus
que tota nit acompanyen.
Que tendres les nostres veus
dins la conversa nuada.
Fou com arribar a l’etern,
empès per la consciència
del temps, que gira i s’acaba,
i així vam estar a recer
del precipici que esguarda.