Fúria i dolor

És pura mitja tarda
d’un dimecres d’agost,
de l’Ucraïna màrtir,
Palestina que mor,
preguntant-nos com viure,
l’amenaça pertot,
assetjats al més íntim,
plens de fúria i dolor.
Jo mantindré els valors
que són justos, concisos,
l’amor sens parió
per la humanitat lliure,
el dret de cada ésser,
de cada pàtria alçada
a ser reconeguda,
a ser just respectada.
Ningú no és més que jo,
ningú serà mai menys,
i és amb el llaç humà
que podem reconeixe’ns,
tot l’amor desplegat,
deixant en llibertat
el viure, l’avançar
de cada poble i ànima.