Catalunya, fontanes infinites

Retrobo el meu món lliure,
on jo soc inserida,
ésser d’aquests rodals,
així alta i confegida,
totes les il·lusions
són de la meva mida,
tots els punts cardinals
les meves quatre vores,
i aquesta geografia,
mediterrània antiga,
de mar, de flors boscanes,
dels entranyables mites,
conviccions, savieses,
la deu evolutiva,
d’allà on jo parteixo,
on cada instant arribo,
cada cop més enllà,
la fruïció menant-me
a un món inacabable,
fontanes infinites.