Vaig a un món virolat de moviment continu,
remors i cridadisses, de cercles d’escalfor.
Així és aquest mercat que esdevé a l’aire lliure,
triadissa de mans de sorprenents tresors.
Regateig sempre prompte, art de llunyans països,
regals sempre feliços trobats per segon cop.
Així són els Encants, curull de béns i encisos
que entre els alens humans s’han originat tots.
Publicat dins de Poemes de Barcelona
Feliç i enjoiada per les tipuanes
que intensament ornen l’ésser meu de flors,
soc sota els seus arbres que airosos escampen
les corol·les d’ambre, papallones d’or.
Lluu el sol, es filtra per totes les branques,
i entre clarianes acarona el vent,
i tots els ocells que en estols voleien
sojornen, festegen als troncs renouers.
Quants braços no aguanten les fulloses rames,
pesants i abocades als jardins gemats.
I una aroma espessa de nèctar de mel
ve a nodrir la vida joiosa, al seu ple.
Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de la natura
Aquí, al bar ciutadà,
en un recer intens, tot íntim,
fusta, marbre, vidre clar,
racons per seure i parlar,
d’una animació tan vívida.
Ressonen totes les veus
en l’espai, olor de sidra,
de vermut, cervesa, vins
borbolls de cava, amistat,
i el ventilador que gira.
Al bell mig d’un barri antic,
com àgora circular,
un cor bombeja, s’activa.
És fàcil trobar l’amor
al seu acollent recinte?
Publicat dins de Poemes de Barcelona
Rescatant retalls de temps
on hi hagi llum, el cel ample,
imprevisible i festiu
moviment, gent i comparses,
i activitat i relleu
de bellesa condensada.
Així, vaig a formar part
del brogit, que no s’acaba,
la ciutat que va girant
amb els seus carrers i places,
que és oberta a tots els mars.
Vaig a fer-m’hi ciutadana
amatent del seu passat,
dels seus somnis llargs d’anyades,
de mil·lennis fins avui,
i tinc el goig de trobar-la
en el temps que m’és donat,
ella eterna, i sempre humana.
Publicat dins de Poemes de Barcelona
L’aire amb premonicions
que m’impulsen l’escriptura.
Ahir, màgia de la nit
dins d’una faula rotunda.
Així, transitant carrers
sota les llums encantades,
entrant als palaus més bells
amb aranyes com joiells
escampant claror i miratges.
I allí movent-nos plaents,
gent i artistes prodigant-se,
amb obres magnificents
als murs i a les sales clàssiques.
La música, sons roents
del pianista a l’estança,
cantant de jazz somovent
el fulgor de la nit clara.
La pluja va deixar anar
gotes grosses i sentides
com bateig de llibertat,
amb olor nocturna i íntima.
Com va ser tot d’excel·lent!
Vam sopar en una altra plaça,
amb menges com si pels deus
que tota nit acompanyen.
Que tendres les nostres veus
dins la conversa nuada.
Fou com arribar a l’etern,
empès per la consciència
del temps, que gira i s’acaba,
i així vam estar a recer
del precipici que esguarda.
Publicat dins de Poemes de Barcelona
El tren habitual, quan l’agafo, ja fosc,
els llums freds que enlluernen, i a fora la nit
amb la seva olor densa, fragant de la humitat,
les espurnes de l’aire fregant, rasant la pell
a sota el cel altíssim, on viuen els planetes,
i estrelles amb la lluna, que orienta tots els mars.
No és una hora cansada, tot i que obscura nit,
comencen altres llums a la Rambla que encisa,
a carrers endinsats de la ciutat vibrant,
íntima i exultant, lúdica i combativa,
que vol fer més humana tota civilitat.
Cap allà soc en trànsit dins el tren renouer,
en la nit enigmàtica, absorta en la seva aura,
i el meu ésser que hi passa mentre que és el seu temps.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Barcelona, Poemes de la nit, Sonets
Vaig al meu món canviant,
immens com un continent,
ombrívol dessota els plàtans,
amb el mar, que alena vent.
És com la joia infantil
de descoberta i misteri,
tot el món puc aplegar,
tot és meu perquè hi penetri.
Volto amples avingudes
d’antics arbres centenaris,
giro cantonades, rondo,
viatgera i ciutadana.
Em barrejo en el seu magma,
soc una més que l’habito,
més feliç a cada passa
entre tots, i distingible.
L’ombra excelsa m’acompanya,
la ciutat em consent, guia,
als seus carrers soc sagrada
com la dea que l’estima.
Publicat dins de Poemes de Barcelona
Escalfor, cossos amics,
enarborant estelades,
el Jordi Cuixart commou
alçat dalt l’empostissat
de la plaça de Sant Jaume.
La nit acull el fervor
que s’eleva cap a l’aire,
sorgeix de la convicció,
del més absolut amor
a aquesta, la nostra pàtria.
Sabem que resistirem
totes i cada estocada,
que farem rotlle i castell,
cadena humana, tropell,
manifestació i sardana.
No ens deixem arrabassar
res del que és la nostra casa,
que hem vetllat, que hem estimat
com els que ens han precedit,
com la cosa més amada.
Com estimar-se a un mateix,
pàtria que ets a dins l’entranya.
Ets tu, terra catalana
l’ànima que ens sosté
dins la dignitat més alta.
Publicat dins de Poemes de la pàtria
És pura mitja tarda
d’un dimecres d’agost,
de l’Ucraïna màrtir,
Palestina que mor,
preguntant-nos com viure,
l’amenaça pertot,
assetjats al més íntim,
plens de fúria i dolor.
Jo mantindré els valors
que són justos, concisos,
l’amor sens parió
per la humanitat lliure,
el dret de cada ésser,
de cada pàtria alçada
a ser reconeguda,
a ser just respectada.
Ningú no és més que jo,
ningú serà mai menys,
i és amb el llaç humà
que podem reconeixe’ns,
tot l’amor desplegat,
deixant en llibertat
el viure, l’avançar
de cada poble i ànima.
Publicat dins de Poemes
Avui, 11 de setembre,
tenim plegades les ales,
caminem amb passos curts,
la veu ens surt esquerdada.
Aixequem les estelades
amb plena convicció,
però se’ns cansen els braços,
som en estat pesarós.
Anys d’entusiasme i lluita
decapitats amb crueltat,
però el mesquí colonialisme
aferma la dignitat.
Publicat dins de Poemes
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 