Ufana de llum

I de nou vaig cap a Barcelona,
i de cop em trobo dins del tren
amb la tarda que encara és molt jove.
Què hi puc fer a casa, al poble inert.

I fins sembla  que el blau em reconforta
d’un cel pur com mar a l’horitzó,
tanta llum que entra, que circula
en la tarda estesa al bosc frondós.

Ves per on, avui era un mal dia,
bo i ombrívol, tot d’esma esmunyedissa.
Del meu ésser no rajava cap doll,
sols la ufana de llum em reanima.