Tumult

Quant de tumult a les cinc de la tarda
d’un dia estable sense res destacat.
Brogit de gent que a tot arreu fa escàndol,
vaivé, col·lapse, a andanes guirigall.

I avui sols és un dilluns com un altre,
si bé arriba sens descarregar pluja.
Tothom capcot amb ganyotes obscures,
amb les mirades esquerpes, esverades.

Venim en tren a sota un cel de núvols
com una panxa, cap a terra bombat.
Esperem tots que aquest cel s’alliberi

i ens deixi viure com plàcids estadants.
Així llisquem per damunt de les vies.
Per sort ja arriba el Sarrià ensotat.