Tren de nit

Va perforant la nit
el tren que viu fa via,
en l’hora que aquest dia
ha clos el seu renou.

Nit de negror compacta
que ens envolta completa,
hàbitat dels alts astres
estrany a la consciència.

Volem arribar a port
i córrer cap a casa,
entre els petits carrers
de l’experiència humana.

I traspassar el portal
de la clova que ens guarda
la intimitat intacta,
ja nus, del tot salvats.