Va rabent el tren
entre suaus turons,
va traspassant túnels
com exhalacions.
De cop redueix
i apareix tan bella
l’estació que espera
el seu serè bes.
Grans enfiladisses
de jardins antics,
quan de nou arrenca,
fan un adeu viu.
I el tren ja s’aviva
damunt dels raïls,
tresca i s’encoratja
en el seu camí.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 