Tren a horabaixa

Com la flor d’ametller,
l’horitzó rosa,
com blau d’un íntim mar
el cel suau,
com una selva densa
la verda fronda,
els arbres alts i alçats,
joia esclatant.
Hi ha els llums tendres i encesos
a cada andana,
cúpules de palaus,
vidres de nacre,
mostren el món sensible,
de fluent ànima,
el tren és ple a vessar,
corre a horabaixa.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.