Dolçor solar de tarda de desembre,
claror de l’aire mentre viatjo en tren,
jo et frueixo com la natura entera
del tot badada al blau pur d’aquest cel.
En aquesta hora viatjar és aventura,
diumenge calm, tot per assaborir,
just són les quatre i ara ningú no es pensa
ni s’imagina que es convertirà en nit.
Potser un dia amb les vint-i-quatre hores
és com la vida d’un ésser que ha nascut,
que en cap estadi creu que serà vençut.
És aquest cicle reservat i tranquil
el que ens domina i empeny cap endavant,
només cal viure i seguir acceptant.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 