Son que em pren

No em ve cap paraula
que enceti un poema
ni cap frase que obri
corol·les o flors
per poder olorar-ne
el perfum que vessen,
per poder sentir-ne
fragàncies, colors.
Cap mot que bressoli
somnis, fantasies
per afaiçonar-les
a un poema meu.
Així de planer
serà aquest viatge,
un diumenge, d’hora,
quan la son em pren.