Silenci fos

Com plou! Avui el món
és ple de grosses llàgrimes,
seriosos colors,
grisós el cel ple d’aigua.
Som en camí boirós
i lent el tren avança
entre silenci fos,
densa boira i gotasses.
Les gotes rellisquents
s’enduen els vells rastres,
renten el món antic,
el retornen diàfan,
a punt per rebre el sol,
amb les vessants polides.
Un bàlsam fet d’amor,
les gotes com carícies.