Reflex

Amunt i avall sense horitzons,
sense cap somni a l’arribada,
fineix el tram de tot viatge,
els ulls oberts, buits de paisatge.

Aquesta soc avui al tren,
la tarda llunya, muda, insensible,
sense il·lusions, amb un cel baix,
reflex del meu taciturn viure.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.