Piuladissa

S’obren les portes del tren
i se sent la piuladissa
dels ocells que omplen el bosc,
dels nius plens de la remor
sagrada de nova vida.

I just comencem el març
amb una brisa benigna.
Els jerseis són al calaix,
i amb els abrics descordats
altre cop el cos respira.

Ve l’estació que enlluerna,
les poncelles a l’aguait,
tresors d’olors que bateguen.
Sols s’espera a ulls tancats
que caigui la pluja intensa.