Daily Archives: 16 gener 2026

Compartiment carbassa

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

El compartiment carbassa,
aquí on m’assec dalt del tren,
ofereix calor, alegria
mentre estacions passem,
fosques, tristes, ensopides,
amb tan poc de llum encès,
allà on s’atura la vida
fins a un tren de salvament.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren

Tornada

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Fem la tornada en el tren
en una tarda ja entrada,
el trajecte soterrat,
les ganes de ser ja a casa.
Un bon dia aprofitat
entre camins i trobades,
una exposició reeixida,
el sentit de cada passa.

Ja trobar-se situat
al camí de la bonança,
seient al compartiment,
comoditat confortable.
I sortint ja a la claror
amb el sol ros que il·lumina,
baixador de Vallvidrera
i una faula de bosc vívida.

I les flors que ja han florit,
el verd ufanós que brilla
blanques, netes estacions,
els pins alçats que fan pinya.
Així arribem a destí
entre les valls i muntanyes,
un regal tan exquisit,
un paradís que ens rescata.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Collserola, Poemes de la natura, Poemes de la tarda

Tren de nit

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Va perforant la nit
el tren que viu fa via,
en l’hora que aquest dia
ha clos el seu renou.

Nit de negror compacta
que ens envolta completa,
hàbitat dels alts astres
estrany a la consciència.

Volem arribar a port
i córrer cap a casa,
entre els petits carrers
de l’experiència humana.

I traspassar el portal
de la clova que ens guarda
la intimitat intacta,
ja nus, del tot salvats.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit, Poemes de la pluja

Nit veloç

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Llisca la nit
tan veloç com el tren,
un cert vertigen
i por d’una desgràcia.
També la nit
pot descarrilar arreu,
ella que aguanta
les vides destrossades.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la desesperança, Poemes de la nit

Sentit del viatge

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

A dins del tren, camí de cel i pins,
respiro fondo allunyant-me de casa,
del sol els rajos m’acaronen la cara,
el pit, el cos, el sentit del viatge.

És gener, hivern, d’un any just començat,
i al meu país la vida no s’atura,
gairebé gens ni hiverna ni recula
i de fred sols mostra esparsos senyals

Amb ple sentit rodolo a Barcelona
lliscant al tren en ben polides vies,
just vaig mirant i prenc notes petites
de curtes frases amb rodolins trenats.

I així jo soc al meu moment que passa,
tot pesant figues -poques hores de son-.
Els carrers són dolços, d’un blau celeste,
la llum del cel els embelleix de goig.

Allà m’invento i em trobo amb mi mateixa
en un entorn no a diari fressat,
sens contrapès a la vàlua que em dreça,
lliure i lleugera al món engalanat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Barcelona, Poemes de les estacions

Silenci fos

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Com plou! Avui el món
és ple de grosses llàgrimes,
seriosos colors,
grisós el cel ple d’aigua.
Som en camí boirós
i lent el tren avança
entre silenci fos,
densa boira i gotasses.
Les gotes rellisquents
s’enduen els vells rastres,
renten el món antic,
el retornen diàfan,
a punt per rebre el sol,
amb les vessants polides.
Un bàlsam fet d’amor,
les gotes com carícies.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la pluja

Calidoscopi

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Sembla que avanci el futur
cap a un horitzó volgut,
lliscant a dintre del tren,
endavant sense entrebanc.

Miro el versàtil paisatge,
tot de bellesa i carícia,
i jo estic encativada
pel senzill fruir del viure.

Que feliços aquests boscos
dels turons de Collserola,
d’estacions entranyables,
de trens lleugers i llustrosos.

De dins seu veig l’univers
com en un calidoscopi.
Observant-ne la riquesa
em transformo en molt més noble.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Collserola

Lilàs

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Enmig de la primavera,
quan la natura traspua
la gerdor dels verds turons,
i el sol de biaix fa espurnes
a l’entorn i a l’horitzó,
dalt del tren observo el fast
de la rossor allargant-se
per tot el camí gemmat
d’arbredes i solar aura.
Rodant rodes va lleuger
el tren que a estacions s’afanya
trescant pel camí lluent.
Pertot, lilàs i campànules.
Obre portes i la gent
puja i baixa engalanada
olorant sentor punyent,
ullant claredat diàfana.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la natura

Túnel de nit

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Ha declinat el dia.
Passen estacions
subterrànies, feixugues,
dins la cova excavada
a sota la ciutat.
Un túnel de murs xops,
de canals rovellades
als intestins obscurs
de ciutat soterrada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren

Son que em pren

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

No em ve cap paraula
que enceti un poema
ni cap frase que obri
corol·les o flors
per poder olorar-ne
el perfum que vessen,
per poder sentir-ne
fragàncies, colors.
Cap mot que bressoli
somnis, fantasies
per afaiçonar-les
a un poema meu.
Així de planer
serà aquest viatge,
un diumenge, d’hora,
quan la son em pren.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes sobre la literatura