Daily Archives: 16 gener 2026

Brogit

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

El brogit de la nit
és el xiulet d’un tren
de llums esgrogueïdes.
Lliscant entre sacseigs
em mena cap a casa,
amb la vida partida.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la desesperança, Poemes de la nit

Dia pàl·lid

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Carolina Jonhson

Estació, trens,
en el dia gèlid,
ja som de retorn
-túnels impertèrrits-.

Uns quinze quilòmetres
de camí lliscant
i arribem a casa,
l’espai confortant.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de les estacions

Miralls

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

És negra nit. Tots els vidres
del vagó ens fan de miralls.

Fent-hi ombra es divisen
carrers mal il·luminats.

Som al podi de les vies,
veiem vil·les des de dalt.

Les estacions ens rasen,
els fanals semblen somiar.

Duen l’hàlit de la lluna
calidesa de tardor.

Semblen plorar de nostàlgia
per tants trens i tan absorts.

Vers l’horitzó circulem
portant un vent misteriós.

Les persones van mirant-se
als seus miralls interiors.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit

Xàfec de nit

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Corre el dia net, diàfan,
enllà de la finestrella,
el tren, tot moviment àgil.

Núvols densos, lluminosos
juguen dalt del cel, leviten,
blancs com cotó fluix lluent.

L’intens xàfec de la nit
he fet rejovenir els boscos,
ha encensat l’aire polit.

Tot lluu de fragància nova,
i l’estiu ha fet un gir
just al tombar el mes de glòria.

Ja som a primers d’agost
i el sol torna a preparar-se
per l’escomesa i la joia.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la pluja, Poemes de les estacions

Tren de camí

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Va rabent el tren
entre suaus turons,
va traspassant túnels
com exhalacions.

De cop redueix
i apareix tan bella
l’estació que espera
el seu serè bes.

Grans enfiladisses
de jardins antics,
quan de nou arrenca,
fan un adeu viu.

I el tren ja s’aviva
damunt dels raïls,
tresca i s’encoratja
en el seu camí.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren

Ombra i celístia

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Karl Blechen

Calma a les estacions,
esplèndid cel finíssim,
rajoles modernistes
lluents de sol que brilla.

L’espai d’un temps antic,
la vegetació amiga
com als íntims jardins
plens d’ombra i de celístia.

No sabia que un dia
serien només mite,
com la meva infantesa
de jocs secrets, perdible.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la natura

Renou de tren

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

És un dia turbulent
i no encerto el que vull fer:
anar a la piscina, platja,
i si no quedar-me a casa,
que vaig fer ahir, i no pot ser.
Sé que he de rebre aquest aire
meravellós, orejant,
que desvetlla la bellesa
de mi i del món estrenat.
Han passat les xafogors,
avui sorgeix la delícia,
però es tapa el cel: ai, plourà!,
però ara es torna a destapar.
No sé pas si recular,
però em trobo ja a l’estació
amb el bitllet segellat,
i asseguda a un banc espero
el renou del tren, ja el sento.

I així el deixo a ell triar.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren

Flors esclatants

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Anem passant estacions,
hi ha la frescor de gent nova,
corredisses per no perdre
el tren que duu a Barcelona.

Vegetació ornamentada
d’esclatants flors. Temps vernal.
Els ja tan gemmats turons
curulls d’una verdor austral.

Els arbres com rams florits,
poms florals la rodonesa
de les muntanyes ufanes.
Esplendor que somieja.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la natura

Llambreigs

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Llambreigs de sol baix que enlluernen
en l’hora precària de l’amor.
Dalt del tren tot just remoreja
cantarella fada, no cançó.

No són les cinc encara i balla
un esperit las al vagó.
Tiba d’esma llarga catenària
sens rescat de dol o abandó.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de desamor

Estacions esteses

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Corre el tren com si esperitat
tot tallant la tarda, la claror
d’un dels jorns de vespres escurçats,
quan el cel griseja ple de pluja.

S’alcen drets a la pell de la terra
boscos, cases, les posts d’enllumenat,
s’allargassen els raïls per on tresca
l’àgil tren, ja rectes, ja corbats.

I s’encenen fanals de llums antigues,
tot suaus, a estacions esteses,
se’n va el dia de mirada infinita
i en silenci brolla la nit serena.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit