Karl Blechen
Calma a les estacions,
esplèndid cel finíssim,
rajoles modernistes
lluents de sol que brilla.
L’espai d’un temps antic,
la vegetació amiga
com als íntims jardins
plens d’ombra i de celístia.
No sabia que un dia
serien només mite,
com la meva infantesa
de jocs secrets, perdible.
