Miralls

És negra nit. Tots els vidres
del vagó ens fan de miralls.

Fent-hi ombra es divisen
carrers mal il·luminats.

Som al podi de les vies,
veiem vil·les des de dalt.

Les estacions ens rasen,
els fanals semblen somiar.

Duen l’hàlit de la lluna
calidesa de tardor.

Semblen plorar de nostàlgia
per tants trens i tan absorts.

Vers l’horitzó circulem
portant un vent misteriós.

Les persones van mirant-se
als seus miralls interiors.