Lilàs

Enmig de la primavera,
quan la natura traspua
la gerdor dels verds turons,
i el sol de biaix fa espurnes
a l’entorn i a l’horitzó,
dalt del tren observo el fast
de la rossor allargant-se
per tot el camí gemmat
d’arbredes i solar aura.
Rodant rodes va lleuger
el tren que a estacions s’afanya
trescant pel camí lluent.
Pertot, lilàs i campànules.
Obre portes i la gent
puja i baixa engalanada
olorant sentor punyent,
ullant claredat diàfana.