Foscor vessant

Forada la nit
el tren on som dins,
sense temps, llançat,
dins l’espai compacte.

Sols a una estació
desvetlla el rellotge,
solcat per la llum,
consciència d’una hora.

Endinsada nit,
xerriquen rails,
trota lleu el tren
amb batec de cor.

Seguim travessant
la foscor vessant.
A la matinada,
la ciutat estranya.