Eclipsi

De tant fort el sol es torna pàl·lid,
corren cases, es mouen horitzons,
tot s’atura quan el tren frena i para
i obre portes a solars estacions.

Recupera el seu trescar, la marxa,
la finestra acull dimensions,
el seu vidre és un viu panorama
on el món transcorre harmoniós.

Fins que arriba el túnel dins la fosca,
que travessa per sota la ciutat.
Un eclipsi de sensacions, formes,
on reculen els mots i el somiar.