Va persistint el tren
fins a estacions i andanes,
de cop llisca suau
just a punt d’aturar-se.
Dins el vagó, tot blau,
la claror hi fa festa.
Arbres dins el paisatge,
lluna a la capçalera.
Una bellesa, una aura
que omple tot el paratge,
extens, dimensional,
albirat en fondària.
Un paradís penetra
en tot ésser que el mira,
se li incorpora endins
com consciència viva.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 