Sol esbarriat

Núvol blanc, el cel,
per on el sol malda
lleu, esbarriat,
per lluir i lliurar-se.

Va avançant el tren
la cansada tarda,
amb la pesantor
damunt de l’espatlla.

Sense cap vibrant
declina el temps las
amb els ulls tapats
cap a nit tancada.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes dalt del tren, Poemes del sol, Poemes del temps. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.