Llevantada

S’ha desfermat vent, pluja
enmig de la tardor
d’esponerosos arbres
que deixen la llavor.

Plou sobre torres, murs,
són les tres de la tarda,
s’han d’encendre ja els llums,
fer de foscor clariana.

El país s’ha enfosquit
al pas de llevantada,
com un temps prehistòric
on jeuen dinosaures.

Dins el tren, escalfor,
calidesa callada,
per la finestra, el bosc
desdibuixat per l’aigua.

Tothom va a un destí
que li és indefugible,
ningú seria al tren,
ningú s’hi exposaria.