Bon dia de març, de matí ben d’hora,
amb el sol punyent, cel net, ni una boira.
Correm endavant d’aquest jorn rentat
que just va muntant-se, on anem lliscant.
A dintre del tren encara duem
llençols enganxats, son no acabada,
i just a l’andana on ens cal baixar
espolsarem mandra, desempallegats.
Descobriré el dia, el que hi ha per mi,
trenaré paraules, energia amb altres,
restarà el migdia, sencera la tarda,
mouré les palanques per trobar sentit,
decisions meves, llibertat primera,
sens dependre d’altres. Surar o sucumbir.
