Cella descorrugada

Arribo a la ciutat
sense obrir la llibreta,
la gent xerra al voltant,
les paraules no venen,
ni ve cap pensament
que rasi la fondària,
però avui soc dona plena
de si mateixa, amb gràcia.
Només podria dir
que soc dins del tren, plàcida,
en primavera estesa,
al seu ímpetu i rauxa,
amb una pau ben nova,
cella descorrugada,
se m’eixampla el respir,
em tinc sencera, alada.