Rodadissa

Em ve la música buidada de tot somni
d’aquests meus versos que jo voldria escriure.
Està esgotat el meu viure, no afina,
no rep l’embat de cap nova energia,

un transformar-me en matèria vibrant,
transparent, clara, remorosa, exultant,
solcant un món just desvetllat en mi,
trencant la rècula d’aquests infinits dies,

sense penar, però amb una rodadissa
feta de temps que es repeteix, que cau.
Del tot a punt n’és l’ésser meu serè

que empal·lideix dins quotidianitat,
sols l’alegria vull pel meu cos i fat,
tot vessant versos magnífics, musicats.