Escala humana

No flueix res en l’ésser fosc
que soc avui i en aquests dies.

Dins devessall de jorns magnífics,
corprenedors dolls d’alegria.

No tinc recer on anar a topar
no hi ha persona on recolzar-me.

En mi mateixa he fet solatge,
conscient, plena d’allò que soc.

Dona sensible en connivència
amb tota força gegant del món.

D’aquí sorgeixo, aquí m’arrelo,
en aquest ordre on gira l’orbe.

Aquestes són les magnituds,
a escala humana esgoto el rumb.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.