Desert

Quants estius estèrils,
deserts sota el sol,
la pell estriada.

Sense expressió,
sense passió,
assedegats d’aigua.

No-res persistent,
tot desistiment,
abissal mancança.

Potser just m’exclamo
sense sospitar
que això és vida humana.

Aquesta entrada ha esta publicada en llibre Lava encesa, Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.