Cel de plom

El cel de plom
reflectit als vidres
com una gran
desolació,
i cau la tarda
damunt la pupil·la,
feixuga com
aquest no-horitzó.

Aquesta entrada ha esta publicada en llibre Lava encesa, Poemes de la tarda, Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.