Ned Axthelm
Soc la dona
que espera autobusos
a la llinda
d’una cantonada,
tot cercant
el sol que encoratja,
amb destí
incert, destriable.
Vaig deixant
l’esguard al paisatge
quan soc dalt,
ja des del seient.
Puja gent,
tot és aliè,
i no em resta
ni topant ni fe.
