Inerta com una estrella
faig giragonses en la nit parada.
Una carretera corba em mena
deserta i desolada.
El vent esquerp manifesta
la meva substància estranya.
La lluna freda m’envolta
de glaçada lluminària.
Sons esquerdats tallen vidres
i la nit acera l’aire.
Amb un calfred em redreço
l’aresta de l’americana.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 