Solitud

Cafè de Flore, París

Solitud sota el sol, entre l’aire,
entremig dels carrers plens de gent,
solitud a totes les terrasses,
a les taules dels cafès brogents.

Solitud aturada com l’au
que ha perdut la brúixola i la casa,
solitud de límits excloents
com el cos isolat d’una estàtua.

Solitud en trànsit pels camins,
cor en combustió, freda alenada,
solitud que gira cap endins
com un mareig que no pot curar-se.

Solitud per les venes del cos,
estelles que dolor endintre es claven,
solitud, eixutesa d’amor
pels tan llargs carrers indestriables.