Daily Archives: 14 Març 2025

Després de l’Índia

Com recuperaré el meu ésser més íntim,
tornada d’un país de brutors i somriures,
com alçaré el meu àlgid desig en terra meva
on em refaig molt lenta, on quan arribo em tanca

la solitud cruenta com una mort petita
dissolta en el vell magma d’essència que m’amara,
una mort que esterreca punxada dins del cor
enmig del temps que passa, on no aprofito el sol.

Com tornaré a aixecar-me després d’aquest viatge
en què l’ànima meva ressorgia i vibrava
en l’esdevenidor i també en altres ànimes.

Com podré jo afrontar aquesta gran fugida,
aquest retorn a casa, on qualitats intrínseques
del tot vigents i vives són inutilitzades.

Borboll

Màscara teatre romà segle I dC

He perdut la llengua
fora de ma casa,
s’ha escolat alhora
tota identitat
de qui soc, on vaig
sense renovar-me,
en borboll burgès,
enganxós, aliè,
sense tremp ni gràcia.
I el pes del passat,
dolorós contrast
de l’avui que plana
derrotat, sec d’ànima,
en una esclafada
d’un abast astral
a la meva vida,
que vol seguir i tiba
sols si és traspassada
per ignota màgia.
Si no, cloure en pau.

Màscara

Estàtica,
l’abisme l’observa,
hieràtica,
és món de fredor,
superba,
amb rictus de mort damna
la fràgil vida làbil
que ens recorre a tots.

Gelada,
amb la daga sega,
obscena,
descarna tot cor,
lasciva,
amb l’infern fa conxorxa
i cruel ens planifica
un fat esgarrifós.

Roïna,
la corrou l’enveja,
altiva,
rosega voraç,
mesquina,
vol mort sobre la vida,
de goig desposseïda,
i joia, i carn vivaç.

Nits de ganivets

Com reconstruir la tendresa
en les nits de ganivets, insomnes,
quan l’aire del vent ens envolta,
tot sols, i ens xucla en l’espiral
que obrirà el fossar
d’oblit i terra dura?
Quines mans guariran
el dolor esqueixat?
Qui recompondrà les negacions
en tots els miralls repetides?
Qui ens vindrà a salvar
del no-res que anorrea?
Quins negres ulls han vist
el sol que s’esquartera.

Desdoblament

Morgan Weistling

Imatge incorpòria com el temps,
reflex inabastable, sols ullada,
magnitud inquietant del meu ser,
amb vida que s’escapa, sentenciada.

Somric per convertir-me en humana,
ésser que em representes, irradiada,
i així allunyo de mi tot l’espant
de veure’m desdoblada en la parca.