Màscara

Estàtica,
l’abisme l’observa,
hieràtica,
és món de fredor,
superba,
amb rictus de mort damna
la fràgil vida làbil
que ens recorre a tots.

Gelada,
amb la daga sega,
obscena,
descarna tot cor,
lasciva,
amb l’infern fa conxorxa
i cruel ens planifica
un fat esgarrifós.

Roïna,
la corrou l’enveja,
altiva,
rosega voraç,
mesquina,
vol mort sobre la vida,
de goig desposseïda,
i joia, i carn vivaç.