Cap déu present

M’assec aquí
per parlar amb mi,
per saber on
vaig amb la vida,
tot és tristor
i soledat,
com de feixuc
és aquest viure,
com m’ha fet mal
el darrer atac,
multiplicant
antics dolors,
he de saber,
extreure els dons,
els avantatges
per sostenir-me.
I aquí em trobo
sense recer,
sense cap cosa,
res que em sostingui,
sols jo mateixa
em tinc, arrisco.
Ni avantpassats,
ni deus presents.