Daily Archives: 14 Març 2025

Rosa dels vents

Posted on 14 Març 2025 | Deixa un comentari

Rosa dels vents
de roda esfereïda,
rosa rodant,
esbarriant les brises.

Vuit noms de vents
entre ells fent de frontissa,
les latituds
es fonen i capgiren.

Rosa, ramell
dels aires de l’oxigen,
extraviats,
jo ofegant-m’hi i morint-me.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la solitud

Autòmats

Posted on 14 Març 2025 | Deixa un comentari

Rebull la solitud
dins d’aquesta xardor,
el terra, els passos secs,
l’ànima, meteorit
encès al centre en flama.
És dolor incandescent
de tot el mal que campa,
que no té retrocés,
que ha ensorrat l’esperança.
La vida són pegats
simplement impulsats,
igual que aquells autòmats
de mecànic gest, màscara,
succedani humà
d’expressió trastocada.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Carnaval

Posted on 14 Març 2025 | Deixa un comentari

Es desborda l’alegria
el carrer és un riu d’amants,
la joventut deixa petja
en el cor del carnaval

La dansa és inexhaurible,
bat el ritme fastuós,
cossos de nou primigenis
s’hi bolquen amb tot l’ardor.

Jo guaito darrere els vidre
la joia que passa arran,
massa tristor em foragita
d’aquest fulgor exultant.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Fred condensat

Posted on 14 Març 2025 | Deixa un comentari

Va veloç la nit,

carrers desolats
vora estacions buides,
llums grogues enceses
sotjant cantonades
entre espès tarquim.

Perdudes contrades
de fred condensat
assetjant les cases.

Parió el paisatge
al dol de les ànimes.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Penúria

Posted on 14 Març 2025 | Deixa un comentari

M’he endinsat en el magma
banal de l’existència,
sense l’amor que em fermi,
sense delit que em toqui,
tan sols hi vagarejo,
desorientada, inerme,
mancances essencials
m’engoleixen dins boira.
I soc la dona trista
que es mou només per esma,
sense il·lusió, confosa
en pesantor de dies,
amb els malsons que escanyen,
amb el dolor en sordina,
que abrupte m’amenaça,
que noqueja el meu viure.
El seu borboll latent
en buidor m’esmicola,
desistida, anihilada,
m’esvaeix dintre l’erm
de la solitud fosca,
sense forces ni rem.
No tinc doll ni forment.
Soc en penúria closa.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de desamor, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes de malsons, Poemes ombrívols

Feriment

Posted on 14 Març 2025 | Deixa un comentari

Escultura grega de l’antiguitat

És aquest fred que comença.
que arrauleix la solitud,
que ho xopa tot de tristesa

en un  lloc desballestat
de sol pàl·lid impostat,
de suburbi a la intempèrie,

i cauen gotes amargues,
descoratjades, d’angoixa
i el feriment s’allargassa.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Estatisme

Posted on 14 Març 2025 | Deixa un comentari

I no gravita res entorn la meva vida.
El dia, en perspectiva, és de tons fascinants.

Davallo a l’estatisme existencial que em mina,
desfaig de llavis rictus, hi col·loco un somriure.
Tot i que és feina àrdua, fins podria guiar-me
vers què voldria viure, vers qui voldria ser.

La natura, formosa, deliciosa, rica,
vessa màgia exquisida. Jo, ni gràcia ni fe.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de desamor, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud

Cap déu present

Posted on 14 Març 2025 | Deixa un comentari

M’assec aquí
per parlar amb mi,
per saber on
vaig amb la vida,
tot és tristor
i soledat,
com de feixuc
és aquest viure,
com m’ha fet mal
el darrer atac,
multiplicant
antics dolors,
he de saber,
extreure els dons,
els avantatges
per sostenir-me.
I aquí em trobo
sense recer,
sense cap cosa,
res que em sostingui,
sols jo mateixa
em tinc, arrisco.
Ni avantpassats,
ni deus presents.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud

Identitat

Posted on 14 Març 2025 | Deixa un comentari

De les persones que semblo
sols tinc una identitat,

aquesta persona sola
que és a punt de perdre peu
sense enlloc on recolzar-se
en un desert sovint àrid

altres cops concorregut,
però un ésser aïllat
a qui li falla el respir
amb la mirada acotada

i gairebé desitjant
que acabi de fallar el cor.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Solitud

Posted on 14 Març 2025 | Deixa un comentari

Cafè de Flore, París

Solitud sota el sol, entre l’aire,
entremig dels carrers plens de gent,
solitud a totes les terrasses,
a les taules dels cafès brogents.

Solitud aturada com l’au
que ha perdut la brúixola i la casa,
solitud de límits excloents
com el cos isolat d’una estàtua.

Solitud en trànsit pels camins,
cor en combustió, freda alenada,
solitud que gira cap endins
com un mareig que no pot curar-se.

Solitud per les venes del cos,
estelles que dolor endintre es claven,
solitud, eixutesa d’amor
pels tan llargs carrers indestriables.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de desamor, Poemes de la solitud