Barrancs cap a l’abisme
i el tall blanc de la lluna.
La carretera gira,
revoltada i abrupta.
El buit es manté, enjòlit,
suspès d’un tram a l’altre.
Bombolles d’infinit,
no-res i negra ànima.
La muntanya transpira,
arbres d’ombra, terra aspra.
M’hi arrapo i el cor llisca,
res m’espera a cap banda.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 