Paradigma

Amedeo Modigliani

Simplement, no sé què espero,
no arribarà el que voldria,
és temps just de mantenir-se
fins arribar a la mort.

Quines fites puc plantar
en el que em resta de vida
si el que és essencial
m’ha descartat, suprimida.

Soc en aquest desconcert,
vull fer els dies agradables,
però al paradigma d’avui
és la tristesa qui guanya.