Les nits torturants formen els meus dies,
horrors retornats viscuts al passat,
voraços, sagnants, que de nit reviuen.
Amb mi moriran. Mentrestant em minen.
Fan del meu present lloc anorreat,
desistit, cremat, amb la mort per signe.
Potser neutralitzo tensions malignes
que poblen el món. El sentit del viure?
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 