Infinit crit

De nit records
que no són meus
van colpejant-me
a dins del somni.

Així de nou
una infantesa
del tot aliena
sofreixo i visc.

És tan sols plena
d’atroç angoixa
pel patiment
d’éssers, persones.

Un dolor antic
per tot el mal
de la infantesa
en mi inserit.

A casa meva,
d’un homenot
cruel, maleït.
Així ho revisc.

Nous escenaris
fan de suport
al cec patir
d’infinit crit.