Feixuguesa

Soc en plena correntia
de temps, seguint nits i dies.

De jorn res en mi no vibra
si no és la tristor enfondida.

De nit voraços malsons
em duen fins a l’abisme.

Aquí soc, ara i avui
en un lloc d’on vull sortir-ne.

És feixuguesa de plom
aquest anar encalçant fites.