Aeroports

No em sustenta ningú
a l’aeroport de Doha.
Espera torturant
i decepció al Prat.
I queia en davallada
la força que aplegava,
tant sols apedaçada
la il·lusió amb forats.
No tenia elecció,
ni lloc on recular,
i com una mildones
hi he fet front, descarnada,
amb l’esma esmicolada,
el cos desconjuntat.
De sobte m’ha caigut
com un càstig injust.
Amb les portes barrades,
m’ha calgut sols deixar-me
relliscar fins l’abisme,
resistir, com si impàvida,
a la presó tancada:
dotze hores d’aeroport,
comprar un altre bitllet
amb un preu que cremava.
L’ànima escindida,
el meu estat complet
donat a la desgràcia,
sense creure ni veure-hi,
la mirada negada
de llàgrimes latents.
La impassibilitat,
rellotge que no avança,
tortura resignada
que m’ha desfet, sens déu.