Vent

Giambattista Tiepolo

El meu referent
és la solitud
en aquests carrers
sensuals del vespre,
en un riu de vent
que és un mític déu.
Ve de l’infinit,
sol com jo mateixa.

Aquesta entrada ha esta publicada en llibre Lava encesa, Poemes de la solitud, Poemes del vent, Poemes sobre la bellesa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.